Si recordeu la nostra entrada del dia 19 de març, ja sabeu que ens va visitar l'escriptor Enric Lluch Girbés. En agraïment, nosaltres li vam entregar uns dibuixos i uns comentaris sobre la seva obra que tant ens ha agradat. Ell, molt amablement, ens ha dirigit aquesta carta que us deixo a sota. És una mica llarga però val la pena. Moltes gràcies Enric!!
Benvolgudes i
benvolguts,
Ha estat un autèntic plaer llegir les vostres opinions al voltant del
llibre El faraó Totun-nàs. Es nota que a l'escola Jacme March hi ha un
bon ambient de lectura i això resulta, sempre, gratificant. He de dir-vos que,
quan visito una escola com la vostra, em sento satisfet de veritat. I no són
paraules buides de contingut, no. Són sentiments autèntics de gratitud envers
el professorat que facilita l'acompanyament a través de les històries, a través
de les paraules que, en essència, són allò que ens distingeixen com a éssers
humans en el sentit científic del terme.
Agrair, repeteixo, la vostra tasca a través de l'esquema que heu preparat.
I, sobretot, les vostres crítiques, les favorables i les no favorables perquè
de totes aprenen alguna cosa ( és el cas de Jordi, de 6è A a qui no li han fet
gràcia algunes de les situacions.) En prenc nota i tractaré de millorar aquest
aspecte en alguna altra ocasió. Fabrizzio, de 6è B no s'hi manifesta.
Tampoc no passa res. De vegades és perquè tenim dificultats a l'hora d'expressar-nos
o perquè no tenim res a dir. Tot molt respectable. Gerard, de 6è B ha après
moltes paraules. Me n'alegro i molt. Ha de ser un dels objectius principals de
les persones que ens dediquem a aquesta professió tan maca. Ah, Lídia, de 6è A
ha fet un dibuix preciós de la princesa. Enhorabona. I Marwa que ha fet una
interpretació dels jeroglífics que m'han semblat molt originals. Com Arnau, de
6è B, que ha construït unes piràmides molt gracioses. Toheed, que ha combinat
els colors amb molta gràcia i, de bon segur, un dia no massa llunyà aconseguirà
moltes més paraules en la nostra dolça i estimada llengua... Patrícia, de 6è A
ha interpretat de manera exacta la construcció de les piràmides i Marta, també
de 6è A, manifesta que ara entén què és una mastaba. Ah, Bismar! Sí, sí. Que ha
rigut amb la història (encara que no molt). Això està bé. Riure és una bona
manera de veure el món d'una manera positiva. Ah! I Gonzalo, de 6è A que, fins
i tot, ha incorporat una icona final al seu cometari. Agrair, també, les
paraules de Fathia, Sarai, Lucila, Laura, Arnau (i la seua concepció especial
de les piràmides), Carlos (aficionat als faraons), Ana, Maria, Marcos, Eric (i
el seu dibuix dels toros), Miriam, Rabab, Noemí (i el seu dibuix de la família
sencera del faraó), Àngeles, Francis...
Suposo que m'hauré deixat algun nom, però m'haureu de perdonar. Tinc
bastant memòria, però no tanta com per recordar tots els noms i cadascuna de
les imatges i il·lustracions. Perdoneu-me, doncs, aquelles persones que no he
pogut recordar. Promet per les llàgrimes de Shiva i per la túnica més nova del
Mahamat Ghandi que us tinc presents a totes i a tots al meu bagul dels records.
Gràcies per tot. I enhorabona per tenir uns profes tan engrescadors.
Mil abraçades tendres, com els pensament d'aquesta primavera que comença.
